Antonio Canu

ANTONIO CANU és nat a Ocier al 1929. Al 1939 se transfereix a l’Alguer. De llengua mare sarda, se integra a a cultura de la nostra ciutat. Per conèixer més en profunditat i utilitzar amb més propietat l’alguerés freqùenta, a partir deI 1985, l’Escola de alguerés “Pasqual Scanu” i, successivament, se fa soci de l’Obra Cultural. Al 1990 comenga a utìlìtzar l’alguerés també com expressiò poètica.
En aquest primer recuil sòn ìnserides les poesies que A. Canu ha presentat als concursos literaris on ha aconseguit numerosos reconeixements; sovint és resultat guanyador: Concurs Nacional Dialectal “G. Modena” (1991); secciò dialectal del “Massimiliano Kolbe” (1992): Concurs Nacional “Luci di Poesia” (1993); Me- dalla d’Or al “Valente Faustini” (1993); Concurs Nacional “Le stagioni dell’anima” (1994); secciò llengùes minoritàries del “Nosside” (1994); recentmentIi és estat assignat el premi especial “Franco Marongiu” a la xxxviia ed. (1995) del “Premio Ozieri”, per la poesia Pianura blava.


MINYONS DE BAHIA
La Iluna rellisca
sobre les ginquetes pacients
del Pelourinho.
Entra en les cases
en les favelas
a despertar l’esperança.
La Iluna sona el berimbau,
los minyons martellen
les teses carcasses dels timbals,
creixi el ritme
i la mùsica és un riu
que corri,
ompli els carrers, les places
i de les riberes de l’oceà,
on Angels Negres
renten la malenconia.

RAGAZZI DI BAHIA

La luna scivola
sopra i ciottoli pazienti
del Pelourinho.
Entra nelle case nelle favelas
a svegliare la speranza.
La luna suona il berimbau,
i ragazzi battono
le tese carcasse dei tamburi,
cresce il ritmo
e la musica è un fiume
che scorre,
colma le strade, le piazze
e le rive dell’oceano,
dove Angeli Neri
lavano la malinconia.